Miquel Puigpelat Valls

Sóc professor de llengua i literatura a l'IES Palau Ausit de Ripollet (Barcelona), però sembla que em vaig equivocar de professió, perquè ja fa força anys que la meva principal afecció és la informàtica en general i Internet en particular. La tasca divulgativa sempre m'ha interessat, i he donat durant anys un curs d'elaboració pròpia titulat "Informàtica d'usuari per a principiants" per compte del Col·legi de Llicenciats, destinat a mestres i professors.

Després he tirat molt més cap a Internet i m'he interessat sobretot per qüestions de disseny web i usabilitat. Així, vaig elaborar els materials del curs "D98 Disseny i creació de pàgines web (avançat)", un curs telemàtic del PIE -actualment SGTI- que encara ara imparteixo.

A tot això he fet petites webs per a mi o per a amics, que últimament intento reunir en aquest espai, i m'ocupo de la web del meu centre, que s'està refent de cap a peus. Darrerament m'atrau en particular el tema del programari lliure, que sembla l'única manera de salvar Internet de les grans corporacions que ja dominen el món real. Intentem mantenir les utopies de 1997...

Això és el que hi ha...
Un recull d'assaigs i articles sobre programari lliure, copyleft i temes afins.
.: L'últim article :. .: L'arxiu d'articles :. .: Els links :.


[Iniciada ara fa cinc anys, la Viquipèdia ha esdevingut l'enciclopèdia en línia més visitada i extensa del món, amb més de 850.000 articles aportats de forma desinteressada per milers de voluntaris. Aquesta eminent manifestació de la força creativa de les comunitats virtuals i del creixement exponencial dels "continguts lliures" (doncs s'editen sota llicència GFDL) s'ha vist de vegades qüestionada per certs sectors que posen en dubte el seu rigor i objectivitat. L'autor d'aquest article exposa com, per sota d'aquestes objeccions banals que busquen el desprestigi, hi ha l'intent pervers de sotmetre la cultura virtual als mateixos ritus castradors a què ja s'ha sotmès la cultura real. Tot plegat manifestaria l'evident nerviosisme dels poders informatius davant d'un rival temible i impossible de controlar.]

Des de fa uns dies s'ha desfermat a Internet una viva polèmica al voltant de l'enciclopèdia lliure Viquipèdia. Encara que formalment el debat sembla centrar-se en el rigor i la tendència ideològica de la Viquipèdia, la veritat és que hi ha moltes més qüestions de fons en les posicions de partidaris i detractors d'aquesta iniciativa.

Una petita introducció

La Viquipèdia va començar a escriure's al gener del 2001 i és actualment l'enciclopèdia més gran del món i la de creixement més ràpid. Els seus articles es perfeccionen incessantment en més de cent idiomes, i s'agreguen al ritme de 2.500 articles nous cada dia, als que cal afegir, a més, un nombre deu vegades més gran d'actualitzacions i correccions als articles existents.

L'enciclopèdia ha estat creada únicament per voluntaris que aporten, actualitzen i revisen articles en un procés col·laboratiu. «La idea de compartir el coneixement és poderosa», diu Jimmy Wales, fundador de La Viquipèdia. El funcionament es regeix per la política oficial del punt de vista neutral (PVN), que exigeix que els col·laboradors procuren evitar posicions partidistes al escriure els articles. Amb aquest procés es poden produir articles fins i tot sobre els temes més polèmics. Els col·laboradors construeixen sobre els canvis d'altres i les modificacions errònies s'arreglen ràpidament. «Tot és revisat per iguals en temps real», assegura Wales.

La Viquipèdia es troba actualment entre les deu pàgines web més visitades d'Internet, segons Alexa. És utilitzada cada vegada més com una font d'informació per estudiants, periodistes i investigadors. Ha estat citada milers de vegades en una llarga sèrie de publicacions, incloent-hi noticiaris, llibres, estudis acadèmics i fins i tot documents legals.

A causa de la seva dedicada comunitat de voluntaris, la Viquipèdia ha guanyat reconeixement com a lloc privilegiat d'interacció comunitària. Per això, la Viquipèdia ha guanyat dos premis internacionals el 2004: el Prix Ars Electrònica 2004 per «Comunitats Digitals» i un premi Webby a la categoria «Millor Comunitat». Recentment un estudi de la revista Nature va afirmar que, en assumptes científics, no té res a envejar de l'Enciclopèdia Britànica.

 

Objeccions prèvies

A pesar d'això o, més aviat, potser per això, molts són els crítics d'aquesta enciclopèdia lliure, l'objectiu principal de la qual és "recopilar tot el coneixement de la humanitat i posar-lo al mateix temps a l'abast de tots com un dret inalienable, tant per a la seva consulta com per a la seva elaboració i millora continuades". Aquests detractors tracten d'argumentar el seu desgrat bàsicament sobre dos pilars: la impossibilitat de determinar sobre qui recau la responsabilitat del que es publica i la ideologia d'esquerres de molts dels seus articles.

Sobre el primer punt n'hi ha prou dir que només un ignorant o algú amb mentalitat de Torquemada pot sostenir tal afirmació. Diuen que això és llibertat sense responsabilitat, qualificant la Viquipèdia com una eina d'investigació fallida i irresponsable. No obstant, una simple ullada als principis de la Viquipèdia és suficient per a saber que “ningú no és amo de cap article exposat a la Viquipèdia”. I això és així perquè l'enciclopèdia està sent creada sota una llicència GFDL (llicència de documentació lliure GNU), una llicència copyleft que bàsicament permet que el document pugui ser copiat i distribuït per tot el món, amb modificacions o sense, de manera comercial o no, i proporcionant a l'autor i a l'editor una manera d'obtenir reconeixement pel seu treball, sense que se'ls consideri responsables de les modificacions realitzades per altres. De manera que només als qui els produeix aversió i repulsió el ‘coneixement lliure’, poden seguir insistint pesadament a buscar responsabilitats on no n'hi ha. És un perfecte exemple de mentalitat militar que contempla l'‘arrest’ de garites o fusells, arribat el cas.

Una altra cosa diferent és debatre sobre la conveniència o no del copyleft, i semblants drets de lliure distribució, còpia, modificació, etc. O sobre els límits de l'anomenada llibertat de creació dins del sistema capitalista. On, per cert, resulta molt curiós observar com s'ataca als anomenats sistemes col·lectius de publicació anònima (en lloc de sistemes de publicació col·lectiva), i com s'exigeixen responsabilitats a una enciclopèdia virtual però no a mitjans de comunicació reals que inciten a la violència, alimenten la xenofòbia, criden al magnicidi i financen cops d'estat.

És a dir, el que aquests ultres (ultradretans, ultraliberals, ultracatòlics) defensen és que la seva justícia pugui actuar contra els responsables dels continguts d'una pàgina web (obviant el detall que no hi ha responsabilitats col·lectives en el Codi Penal), però s'oposen frenèticament que, per exemple, la justícia veneçolana procedeixi contra els qui, lluny de “promoure l'efectiu exercici i respecte dels drets humans, en particular, els que concerneixen a la protecció de l'honor, vida privada, intimitat, imatge pròpia, confidencialitat i reputació i a l'accés a una informació oportuna, veraç i imparcial, sense censura”, fan tot el contrari. Atacant durament a la Llei de Responsabilitat Social en Ràdio i Televisió veneçolana, paradoxalment, per exigir “responsabilitat” sobre els mitjans de comunicació del país. I això sense tenir en compte que mentre la Viquipèdia és una enciclopèdia en línia sense a penes influència sobre la societat, els mitjans de masses de Veneçuela atempten diàriament contra la concòrdia civil i els principis bàsics d'una democràcia.

Quan aquests apologistes del capitalisme citen la gastada ‘llibertat d'expressió’, del que realment estan parlant és de la impunitat per a expressar les seves opinions i sortir-ne indemnes. La seva llibertat consisteix a estar emparats i protegits pels seus diaris, les seves policies, els seus jutges i els seus polítics. El que volen és ser irresponsables davant d'idees com les exposades per Jorge Valín (columnista de Libertad Digital) quan afirma que “en prohibir-li [a una prostituta infantil] la seva lliure elecció de treballar i obligar-la a estudiar, li estem negant una font de finançament fonamental per a ella i la seva família. La prostituta infantil sol estar en països pobres on amb prou feines té alternatives”. O per Murray N. Rothbard -un dels ideòlegs del neoliberalisme- quan defensa “els inalienables drets de la mare a decidir si alleta o no al seu fill nounat, si el reté o si el ven, o si ha o no procurar-li l'alimentació fins a l'edat adulta”, perquè segons ell “no poden ser coartats per regulacions o legislació alguna sense posar en risc el valor més sagrat de la vida humana: la llibertat individual”. Per veure només dos exemples de la ignomínia intel·lectual en què xipollegen aquests personatges.

I aquí entrem a la segona de les acusacions a la Viquipèdia: el seu ‘caire’ ideològic. Vegem primerament què és el que diu la pròpia enciclopèdia respecte d'això:

“És comú que algunes persones se sentin en certa forma ofeses per alineaments polítics o punts de vista que contrasten o xoquen contra les seves opinions formades. Aquest és el motiu pel qual la Viquipèdia creix gràcies a l'esforç per mantenir una neutralitat en els coneixements” […]

“Ja que és impossible que el coneixement sigui absolut i neutral en alguns articles, ha de deixar-se l'orgull personal de banda per a donar pas al projecte Viquipèdia permetent la llibertat d'un pensament”. […]

“A causa de la diversitat i nombre de participants i ideologies, provinents de totes parts del món, la Viquipèdia intenta construir els seus articles de la forma més exhaustiva possible. L'objectiu no és escriure articles des d'un únic punt de vista objectiu, sinó presentar obertament cada postura sobre un determinat tema”.

Doncs a pesar d'això, aquests il·luminats titllen de manipulació el treball fet en determinats articles de l'enciclopèdia, com “terrorisme”, “escalfament global”, o el fet que Fidel Castro sigui denominat “estadista” i no ‘dictador’, o que es qualifiqui de “pèssima" la gestió d'Acebes després dels atemptats de l'11-M. Almenys la Viquipèdia té l'honestedat intel·lectual d'advertir, a l'encapçalament de l'article sobre ‘terrorisme’, que "hi ha raons per a creure que aquest article no respecta la neutralitat en el punt de vista". No estaria gens malament poder llegir un aclariment semblant a l'inici dels articles amb què la premsa capitalista ens sorprèn a diari!

Però per a demostrar la fal·làcia del ‘coneixement neutral’ n'hi ha prou amb recordar el silenci sepulcral d'aquests mateixos crítics davant de les denúncies a l'Enciclopèdia Encarta (de Microsoft) per l'omissió, falsedat i manipulació de les dades referents a les guerres a Iraq, o davant d'acusacions als actuals llibres de text (a l'estat espanyol), els continguts dels quals tenen la funció de legitimar l'insostenible sistema econòmic capitalista, ocultant i tergiversant la realitat en què vivim.

O la seva indiferència davant del cas del científic colombià Manuel Patarroyo. Després de 25 anys d'investigació sobre la vacuna de la malària, i quan més avançat tenia el treball, va ser suficient la seva negativa a vendre la patent de la seva vacuna a les multinacionals farmacèutiques, i el seu desig de donar-la a l'Organització Mundial de Salut perquè fos distribuïda gratuïtament, per a ser asfixiat econòmicament pels seus, fins llavors, mecenes, i trobar-se en l'actualitat en el més absolut ostracisme i sense possibilitat de finalitzar les seves investigacions.

En aquest sentit, almenys, és d'agrair que algun d'aquests integristes del capitalisme reconegui que per a ell el mercat és superior a la democràcia, perquè d'aquesta manera ja es va centrant el debat, traslladant-lo al seu veritable domini. El fons de l'assumpte és si el ‘coneixement’ ha d'acompanyar i legitimar l'actual sistema dominant o si, ben al contrari, ha de ser independent i crític, qüestionant els dogmes i la propaganda del poder.

El que albiren amb perill els neoliberals és la possibilitat que una obra col·lectiva i lliure argumenti amb dades i no amb adjectius (encara que els sàpiga greu) les fal·làcies de la ‘història oficial’. I per això no escatimen acusacions contra "el mecanisme de construcció de la Viquipèdia, que difícilment pot ser una forma d'acostar-se a la veritat", ja que "el procés pel qual la Viquipèdia es nodreix d'informació afavoreix la fàcil i ràpida ampliació de la informació per damunt de la seva qualitat". Intentant desacreditar, sota el paraigua de la ‘tècnica’, un treball que amenaça l'actual statu quo.

[Jimmy Wales, fundador de la Viquipèdia]

Un debat escamotejat

Diu Daniel Rodríguez (un altre columnista de Libertad Digital) que “encara que la Viquipèdia no sigui un ordre espontani, comparteix amb aquests el seu paper de centralització d'informació dispersa, i tot sistema d'aquest tipus necessita un mecanisme clar que li permeti discriminar entre informació bona i dolenta”. Rodríguez considera, com Friedrich Hayek, que la societat de mercat és un entramat social que va evolucionar espontàniament sense que ningú no fos responsable de la seva creació, i per això un estat de coses que ningú no pot canviar pot ser bo o dolent, però no just o injust. Raó per la qual no té cap sentit tractar d'integrar el terme ‘justícia social’ al sistema capitalista, ja que aquest no pot ser qualificat ni de just ni d'injust al no haver-hi responsables. Tan absurd com qualificar un terratrèmol o una inundació. D'aquesta manera el capitalisme apareix com el desenllaç natural de l'evolució de l'esperit humà i del seu tarannà irremissiblement adquisitiu i egoista.

Res més lluny de la realitat. “Si la democràcia política reposa sobre una plataforma mínima de justícia social es converteix en una ficció, o en una mentida piadosa. I si bé és cert que la justícia social en termes absoluts és impossible d'aconseguir, un cert mínim de justícia (històricament variable, per cert) és absolutament imprescindible per a què un determinat ordre polític pugui proclamar-se democràtic”. Un argument situat a les antípodes dels que defensen el mercat, marginant i embrutant amb això la democràcia.

A més, aquest Rodríguez arremet contra intel·lectuals de la talla de Noam Chomsky, en legitimar la concentració financera i la publicitat en els mitjans de comunicació capitalistes, presentant-ho com un símptoma d'independència i honestedat periodística. Sense comentaris.

Un personatge la mentalitat del qual li porta a associar comunisme = robatori = dolent i mercat = compra = bo difícilment podrà arribar a entendre el següent text de la Viquipèdia:

Nosaltres (a la Viquipèdia) no intentem individualment "posseir" les nostres aportacions a la Viquipèdia. Estem treballant junts per a explicar el que se sap (el que constitueix el coneixement humà) sobre diversos temes. Cadascú de nosaltres individualment es beneficia d'aquesta forma de fer les coses. És difícil escriure per tu mateix l'article perfecte, però és més fàcil si hi treballem junts. Hem experimentat això repetides vegades a la Viquipèdia. Considera l'exemple següent:

Pensava que entenia la Teoria d'Incomplets de Gödel prou bé, i ja que l'article existent en el seu moment era curt i incomplet, vaig decidir rescriure'l. Des de llavors, diverses persones han fet aportacions, a vegades rescrivint un paràgraf, a vegades criticant una omissió, a vegades esborrant parts. No estava d'acord amb tots els canvis, però sí amb la majoria. Cap material es perd, perquè Viquipèdia emmagatzema totes les versions anteriors de tots els articles. Així que vaig desfer uns quants canvis. En conjunt, l'article és ara molt millor que el que jo podria haver escrit tot sol.

Per a algú acostumat a escriure a sou deu ser lamentable que una obra col·lectiva sigui fruit del treball voluntari de milers de persones. O que un diari com Rebelión, també fet per voluntaris sense sou, no tingui publicitat. Però el realment lamentable és confondre valor amb preu, i pensar que tot el que es fa sense esperar benefici econòmic o és dolent o és propaganda. O, complementàriament, pensar que el que és bo i neutral ha de reportar beneficis econòmics. No fa massa vaig llegir, al cafè de la Viquipèdia, un intercanvi epistolar amb el responsable d'un estimable web anomenat Biografias y vidas; tot i mantenir una actitud elogiosa davant la Viquipèdia, aquesta persona confessava ser incapaç de comprendre "com el resultat d'un esforç tan lloable i altruista com el de la Viquipèdia pot ser lliurement comercialitzat per tercers" (fet que efectivament permet la llicència GFDL). Perquè, a la nostra cultura burgesa, el sentit de la propietat es troba tan arrelat que s'aplica indiscriminadament a tots els àmbits, fins i tot a el que se sap.

 
[La Viquipèdia s'ha col·locat al top 10 dels llocs més visitats d'Internet. Un recent estudi de la revista Nature considera els seus articles científics tan rigorosos com els de l'Enciclopèdia Britànica]

Ritualització de la cultura burgesa

James Petras assegura que “l'hegemonia burgesa és un producte de nombrosos factors, incloent-hi els mitjans de comunicació i les institucions culturals de l'estat. No obstant, és també el resultat del pensament i dels mètodes de treball dels intel·lectuals d'esquerra, que busquen legitimar la seva producció intel·lectual en el món burgès”. Molts d'ells “agafen en préstec, i han assimilat per a la seva anàlisi del món contemporani, els conceptes claus i el llenguatge de teòrics burgesos i publicistes”, i es mantenen subordinats a la cultura burgesa, mirant “cap a la cultura dominant com a font de veracitat, objectivitat, prestigi i reconeixement”.

Durant anys l'esquerra ha estat acomplexada, pensant sense autonomia i sempre pendent de la cultura burgesa. Actuant d'acord a patrons i a mètodes de treball impostos, que l'han portat a identificar-se, entre altres coses, amb el que ha vingut anomenant-se ‘llenguatge políticament correcte’. Un llenguatge que la cultura dominant es va apropiar per a buidar de contingut els més preats termes. I així han arribat a convertir-se en desagradables per a l'esquerra real paraules com a democràcia, llibertat o tolerància, perquè instintivament s'associen a la seva accepció burgesa.

Per això és tan important el treball de la Viquipèdia, perquè intenta restituir allò que s'ha robat utilitzant un mecanisme propi i nou, una eina que el sistema no controla. Raó per la qual els defensors del pensament dominant comencen a mostrar el seu nerviosisme.

Però més enllà d'aquest petit detall sobre el llenguatge, interessa ressaltar la conclusió a què arriba Rafael Sánchez Ferlosio al seu article El ritu i la cultura. A la ja clàssica Teoria de la classe ociosa, Thornstein Veblen va assenyalar agudament, des del panorama de les universitats nord-americanes de fa un segle, aquestes tres característiques: 1r) ritualització, tant en la litúrgia externa com en la formalitat de l'ensenyament; 2n) inutilitat dels sabers conreats; i 3r) prestigi social ostentador dels títols i els coneixements acadèmics.

Ferlosio considera que aquests tres aspectes no són, com pretenia Veblen, expressions d'un mateix fenomen sinó conseqüències uns dels altres. Al seu article demostra a partir d'exemples històrics que la ritualització de la cultura és “una espècie de tractament ortopèdic a què el saber és sotmès pels interessos del poder constituït”, essent aquest coneixement assimilat pel sistema, desvirtuat o exorcitzat davant de l'eventual amenaça de dimonis exteriors. “Llavors -diu Ferlosio- la relació entre la ritualitat i la inutilitat no seria una connivència originària, sinó que la inutilitat resultaria ser efecte o resultat de la ritualització”. I és el tercer factor, el del prestigi social ostentador amb què s'honra actualment als intel·lectuals submisos, el que més fortes sospites desperta en el nostre autor. Perquè aquests premis i recompenses oferts pel poder són atorgats “als que han acceptat sotmetre's al ritu, o sigui, a la castració del pensament i del saber”, reduint al no-res el potencial subversiu que porta el coneixement, i que no convé en absolut a la seguretat i a la permanència del sistema.

Ara bé, per què llavors els sabers anomenats "humanístics", reduïts a aquesta ociosa funció purament ornamental, reben en palau o als salons de la bona societat -i encara que sigui amb conscient o inconscient hipocresia- els més alts tributs d'admiració i prestigi? Ferlosio respon:

La meva conjectura és que (encara que potser, desgraciadament, amb cert retard de percepció històrica) sobreviu la convicció que són justament aquests sabers (tot i estar avui feliçment mantinguts en la impotència i en l'ociositat) els únics dels que el sistema podria tenir, o almenys creu encara poder tenir, en tot cas, alguna cosa que témer; els únics que contenen, o que almenys antigament contenien, l'amenaça del "més-enllà-del-límit"; o els únics que, en una paraula, a semblança del nen de l'antiga faula, serien capaços de cridar: "L'emperador està despullat".

I parlant d'emperadors, algú ha llegit la biografia de Joan Carles de Borbó a la Viquipèdia?

Correu: